Perspectives des d’on treballem:
No qüestionar que totxs som diversxs en qualsevol aspecte, així com no acceptar la normalitat entesa com l’equivalent al majoritari o més visible, ens comença a acostar a la inclusió.
La normalitat és un lloc privilegiat en el qual anem entrant i sortint per torns. Quan ens sentim dins, exercim (la major part del temps sense ser molt conscients) el poder d’excloure alxs que surten de la norma. I el més greu, ens sentim legitimadxs per a incloure alxs qui considerem diversxs, perpetuant així aquest cercle que ens separa etiquetant-nos.
La diversitat no s’accepta, simplement és la realitat i no cal que ningúnx la validi o la faci evident. No cal fer visible la diversitat; hem de visibilitzar als grups autoproclamats normals que des de llocs poderosos exercim l’exclusió.
Treballem sobre com i per què excloem, no sobre com incloure. Totxs estem inclosxs des que naixem, les expulsions van arribant al llarg de la vida. Si deixem de ser exclusorxs, el concepte d’inclusió perdrà el sentit en aquests àmbits socials.
La coeducació és el principi bàsic que ha d’assegurar la participació i el desenvolupament de totes les persones sense distinció i ha d’esdevenir una eina imprescindible per construir i desenvolupar una comunitat igualitària. Especialment, en el nostre projecte educatiu, hem decidit tenir sempre present aquest principi per tal d’oferir una educació que realment permeti alxs nostrxs alumnxs desenvolupar-se amb llibertat, sense els condicionants, límits i entrebancs que ens posen els estereotips i rols a l’hora de triar com som, què volem fer i com ens relacionem amb unx mateixx i el món. Els estereotips frenen el desenvolupament personal en el moment que ens posen restriccions relatives a com hem de ser, actuar o esperar (o el que s’espera de nosaltres). També quan ens obliguen a seguir pautes, conductes i actituds que no hem triat (tot i que ens sembli que sí) i que ens limitem a reproduir automàticament. Beneficia a totes les persones, ja que obre les possibilitats de trobar-se realment a gust amb unx mateixx. Allibera.
La perspectiva androcèntrica, així com eurocentrista, racista, colonialista i capacitista–present encara en els continguts, el llenguatge, els mètodes educatius i les nostres actituds– cal superar-la. S’ha començat un camí que encara té molt recorregut, però que va cap a una comunitat on totes les persones s’hi sentin en igualtat, realitat que encara no vivim. Esdevé una necessitat per conèixer i ensenyar el paper de les dones en la construcció de les civilitzacions i reconèixer-ne les contribucions en tots els àmbits del coneixement i de la creació. Hem iniciat un procés de reflexió i acció per tal de detectar i fer fora del nostre dia a dia els comentaris, actituds, continguts estereotipats i continguts sexistes, analitzant els currículums (tant explícits com ocults) i facilitant eines a l’equip perquè esdevinguin nous/ves referents d’un model més just, igualitari i lliure.
Reivindiquem una educació on totes les expressions són igual de vàlides i reconegudes. On la cura és el centre de les relacions, i les relacions són el centre d’una societat que es cuida per a avançar.
Treballem per generar espais on es puguin desenvolupar noves masculinats, feminitats i altres expressions de gènere que facin sentir còmodes i segures a totes les persones.
Ens esforcem per facilitar una visió més sana i coherent de la sexualitat alxs nenxs, perquè les relacions amb els cossos siguin també des de les cures i el respecte (cap a unx mateixx i cap alxs altrxs). Espais de cura on les violències (també les invisibles, que estan aceptades socialment), en qualsevol de les seves expressions, han de ser limitades.
L’equip es troba inmers en un treball profund des de fa anys per ser aquests nous models, caminar cap a aquests objectius i fer els canvis que ens portaran a parlar d’una llibertat més autèntica per a totxs les persones.
No qüestionar que totxs som diversxs en qualsevol aspecte, així com no acceptar la normalitat entesa com l’equivalent al majoritari o més visible, ens comença a acostar a la inclusió.
La normalitat és un lloc privilegiat en el qual anem entrant i sortint per torns. Quan ens sentim dins, exercim (la major part del temps sense ser molt conscients) el poder d’excloure alxs que surten de la norma. I el més greu, ens sentim legitimadxs per a incloure alxs qui considerem diversxs, perpetuant així aquest cercle que ens separa etiquetant-nos.
La diversitat no s’accepta, simplement és la realitat i no cal que ningúnx la validi o la faci evident. No cal fer visible la diversitat; hem de visibilitzar als grups autoproclamats normals que des de llocs poderosos exercim l’exclusió.
Treballem sobre com i per què excloem, no sobre com incloure. Totxs estem inclosxs des que naixem, les expulsions van arribant al llarg de la vida. Si deixem de ser exclusorxs, el concepte d’inclusió perdrà el sentit en aquests àmbits socials.
La coeducació és el principi bàsic que ha d’assegurar la participació i el desenvolupament de totes les persones sense distinció i ha d’esdevenir una eina imprescindible per construir i desenvolupar una comunitat igualitària. Especialment, en el nostre projecte educatiu, hem decidit tenir sempre present aquest principi per tal d’oferir una educació que realment permeti alxs nostrxs alumnxs desenvolupar-se amb llibertat, sense els condicionants, límits i entrebancs que ens posen els estereotips i rols a l’hora de triar com som, què volem fer i com ens relacionem amb unx mateixx i el món. Els estereotips frenen el desenvolupament personal en el moment que ens posen restriccions relatives a com hem de ser, actuar o esperar (o el que s’espera de nosaltres). També quan ens obliguen a seguir pautes, conductes i actituds que no hem triat (tot i que ens sembli que sí) i que ens limitem a reproduir automàticament. Beneficia a totes les persones, ja que obre les possibilitats de trobar-se realment a gust amb unx mateixx. Allibera.
La perspectiva androcèntrica, així com eurocentrista, racista, colonialista i capacitista–present encara en els continguts, el llenguatge, els mètodes educatius i les nostres actituds– cal superar-la. S’ha començat un camí que encara té molt recorregut, però que va cap a una comunitat on totes les persones s’hi sentin en igualtat, realitat que encara no vivim. Esdevé una necessitat per conèixer i ensenyar el paper de les dones en la construcció de les civilitzacions i reconèixer-ne les contribucions en tots els àmbits del coneixement i de la creació. Hem iniciat un procés de reflexió i acció per tal de detectar i fer fora del nostre dia a dia els comentaris, actituds, continguts estereotipats i continguts sexistes, analitzant els currículums (tant explícits com ocults) i facilitant eines a l’equip perquè esdevinguin nous/ves referents d’un model més just, igualitari i lliure.
Reivindiquem una educació on totes les expressions són igual de vàlides i reconegudes. On la cura és el centre de les relacions, i les relacions són el centre d’una societat que es cuida per a avançar.
Treballem per generar espais on es puguin desenvolupar noves masculinats, feminitats i altres expressions de gènere que facin sentir còmodes i segures a totes les persones.
Ens esforcem per facilitar una visió més sana i coherent de la sexualitat alxs nenxs, perquè les relacions amb els cossos siguin també des de les cures i el respecte (cap a unx mateixx i cap alxs altrxs). Espais de cura on les violències (també les invisibles, que estan aceptades socialment), en qualsevol de les seves expressions, han de ser limitades.
L’equip es troba inmers en un treball profund des de fa anys per ser aquests nous models, caminar cap a aquests objectius i fer els canvis que ens portaran a parlar d’una llibertat més autèntica per a totxs les persones.
La coeducació és el principi bàsic que ha d’assegurar la participació i el desenvolupament de totes les persones sense distinció i ha d’esdevenir una eina imprescindible per construir i desenvolupar una comunitat igualitària. Especialment, en el nostre projecte educatiu, hem decidit tenir sempre present aquest principi per tal d’oferir una educació que realment permeti alxs nostrxs alumnxs desenvolupar-se amb llibertat, sense els condicionants, límits i entrebancs que ens posen els estereotips i rols a l’hora de triar com som, què volem fer i com ens relacionem amb unx mateixx i el món. Els estereotips frenen el desenvolupament personal en el moment que ens posen restriccions relatives a com hem de ser, actuar o esperar (o el que s’espera de nosaltres). També quan ens obliguen a seguir pautes, conductes i actituds que no hem triat (tot i que ens sembli que sí) i que ens limitem a reproduir automàticament. Beneficia a totes les persones, ja que obre les possibilitats de trobar-se realment a gust amb unx mateixx. Allibera.
La perspectiva androcèntrica, així com eurocentrista, racista, colonialista i capacitista–present encara en els continguts, el llenguatge, els mètodes educatius i les nostres actituds– cal superar-la. S’ha començat un camí que encara té molt recorregut, però que va cap a una comunitat on totes les persones s’hi sentin en igualtat, realitat que encara no vivim. Esdevé una necessitat per conèixer i ensenyar el paper de les dones en la construcció de les civilitzacions i reconèixer-ne les contribucions en tots els àmbits del coneixement i de la creació. Hem iniciat un procés de reflexió i acció per tal de detectar i fer fora del nostre dia a dia els comentaris, actituds, continguts estereotipats i continguts sexistes, analitzant els currículums (tant explícits com ocults) i facilitant eines a l’equip perquè esdevinguin nous/ves referents d’un model més just, igualitari i lliure.
Reivindiquem una educació on totes les expressions són igual de vàlides i reconegudes. On la cura és el centre de les relacions, i les relacions són el centre d’una societat que es cuida per a avançar.
Treballem per generar espais on es puguin desenvolupar noves masculinats, feminitats i altres expressions de gènere que facin sentir còmodes i segures a totes les persones.
Ens esforcem per facilitar una visió més sana i coherent de la sexualitat alxs nenxs, perquè les relacions amb els cossos siguin també des de les cures i el respecte (cap a unx mateixx i cap alxs altrxs). Espais de cura on les violències (també les invisibles, que estan aceptades socialment), en qualsevol de les seves expressions, han de ser limitades.
L’equip es troba inmers en un treball profund des de fa anys per ser aquests nous models, caminar cap a aquests objectius i fer els canvis que ens portaran a parlar d’una llibertat més autèntica per a totxs les persones.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Molts dels nostres tallers introdueixen la classificació en algun moment del procés. Classificar ens ajuda a entendre el món i relacionar-ho amb els nostres criteris. Mai donem nosaltres les categories, sempre són elxs nenxs qui decideixen amb el seu criteri com es categoritza.
El resultat aporta comprensió, ordre i relacions ben enllaçades amb les connexions neurològiques prèvies. A més, sensorialment, l’ordre i la classificació genera emocions estètiques molt potents en ells i elles, que van reconeixent cada cop més.
Quan les classificacions són completament seves, s’observa com la manera d’entendre i percebre la realitat és molt diferent de la que els hi donem des de la mirada del món adult. Sorgeixen classificacions inesperades, prioritzen aspectes insòlits per al món adult, les lògiques s’amplien i es dona espai a l’exploració i investigació del món a través de mirades obertes, sense límits.
A la fotografia de la classificació de botons, tot i que no es pot llegir bé, van posar «botons brillants», «botons de fusta», «botons amb dos forats», «botons vermells» i, per últim, «botons normals». Pot una classificació estar malament de cap de les maneres?
La taula per classificar el lego va sorgir d’una necessitat delxs nenxs. La vam fer al taller de «brico», tallant i mesurant les fustes per acabar pintant tota la taula. Ara es fa servir molt i les peces van canviant segons qui les faci servir.
El taller d’especejament d’aparells comença desmuntant totes les peces possibles d’un aparell trencat per després disposar-les d’una manera endreçada, i l’efecte és impressionant. És un exercici fantàstic d’expressió i comunicació mitjançant objectes desmuntats. La transformació és imprescindible en tots els tallers.
La coeducació és el principi bàsic que ha d’assegurar la participació i el desenvolupament de totes les persones sense distinció i ha d’esdevenir una eina imprescindible per construir i desenvolupar una comunitat igualitària. Especialment, en el nostre projecte educatiu, hem decidit tenir sempre present aquest principi per tal d’oferir una educació que realment permeti alxs nostrxs alumnxs desenvolupar-se amb llibertat, sense els condicionants, límits i entrebancs que ens posen els estereotips i rols a l’hora de triar com som, què volem fer i com ens relacionem amb unx mateixx i el món. Els estereotips frenen el desenvolupament personal en el moment que ens posen restriccions relatives a com hem de ser, actuar o esperar (o el que s’espera de nosaltres). També quan ens obliguen a seguir pautes, conductes i actituds que no hem triat (tot i que ens sembli que sí) i que ens limitem a reproduir automàticament. Beneficia a totes les persones, ja que obre les possibilitats de trobar-se realment a gust amb unx mateixx. Allibera.
La perspectiva androcèntrica, així com eurocentrista, racista, colonialista i capacitista–present encara en els continguts, el llenguatge, els mètodes educatius i les nostres actituds– cal superar-la. S’ha començat un camí que encara té molt recorregut, però que va cap a una comunitat on totes les persones s’hi sentin en igualtat, realitat que encara no vivim. Esdevé una necessitat per conèixer i ensenyar el paper de les dones en la construcció de les civilitzacions i reconèixer-ne les contribucions en tots els àmbits del coneixement i de la creació. Hem iniciat un procés de reflexió i acció per tal de detectar i fer fora del nostre dia a dia els comentaris, actituds, continguts estereotipats i continguts sexistes, analitzant els currículums (tant explícits com ocults) i facilitant eines a l’equip perquè esdevinguin nous/ves referents d’un model més just, igualitari i lliure.
Reivindiquem una educació on totes les expressions són igual de vàlides i reconegudes. On la cura és el centre de les relacions, i les relacions són el centre d’una societat que es cuida per a avançar.
Treballem per generar espais on es puguin desenvolupar noves masculinats, feminitats i altres expressions de gènere que facin sentir còmodes i segures a totes les persones.
Ens esforcem per facilitar una visió més sana i coherent de la sexualitat alxs nenxs, perquè les relacions amb els cossos siguin també des de les cures i el respecte (cap a unx mateixx i cap alxs altrxs). Espais de cura on les violències (també les invisibles, que estan aceptades socialment), en qualsevol de les seves expressions, han de ser limitades.
L’equip es troba inmers en un treball profund des de fa anys per ser aquests nous models, caminar cap a aquests objectius i fer els canvis que ens portaran a parlar d’una llibertat més autèntica per a totxs les persones.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis
Molts dels nostres tallers introdueixen la classificació en algun moment del procés. Classificar ens ajuda a entendre el món i relacionar-ho amb els nostres criteris. Mai donem nosaltres les categories, sempre són elxs nenxs qui decideixen amb el seu criteri com es categoritza.
El resultat aporta comprensió, ordre i relacions ben enllaçades amb les connexions neurològiques prèvies. A més, sensorialment, l’ordre i la classificació genera emocions estètiques molt potents en ells i elles, que van reconeixent cada cop més.
Quan les classificacions són completament seves, s’observa com la manera d’entendre i percebre la realitat és molt diferent de la que els hi donem des de la mirada del món adult. Sorgeixen classificacions inesperades, prioritzen aspectes insòlits per al món adult, les lògiques s’amplien i es dona espai a l’exploració i investigació del món a través de mirades obertes, sense límits.
A la fotografia de la classificació de botons, tot i que no es pot llegir bé, van posar «botons brillants», «botons de fusta», «botons amb dos forats», «botons vermells» i, per últim, «botons normals». Pot una classificació estar malament de cap de les maneres?
La taula per classificar el lego va sorgir d’una necessitat delxs nenxs. La vam fer al taller de «brico», tallant i mesurant les fustes per acabar pintant tota la taula. Ara es fa servir molt i les peces van canviant segons qui les faci servir.
El taller d’especejament d’aparells comença desmuntant totes les peces possibles d’un aparell trencat per després disposar-les d’una manera endreçada, i l’efecte és impressionant. És un exercici fantàstic d’expressió i comunicació mitjançant objectes desmuntats. La transformació és imprescindible en tots els tallers.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam.
Escola: Rambla Volart, 88 08041 BCN
Laboratori Pedagògic: c/Agregació, 6 08041 BCN
Tel. 93 137 80 59
Mov. 63 635 26 37
info@espaiaigua.org
