Vés al contingut

4 min de lectura


Com és l’adaptació a I3

Les famílies poden quedar-se amb elx sevx fillx a l’escola el temps que calgui. Per què ho fem així, com és el procés en espiral i què hi guanya cadascú.

per Equip d’Espai Aigua

Per a una personeta de dos o tres anys, el món ha consistit en casa seva i alguns espais més, sempre de la mà de les persones més properes, amb les quals se sent segurx. Començar l’escola és un gran canvi: un grup d’iguals, estar hores fora dels seus escenaris coneguts i quedar-se a càrrec de noves persones adultes que no tenen una relació prèvia amb el seu entorn.

A Espai Aigua entenem que l’escola ha de sentir-se com la segona casa. Per això, i perquè les nostres ràtios baixes a infantil (un referent per cada 10 infants) ho permeten, podem oferir un procés d’adaptació cuidat i individualitzat, sense termini, que té en compte totes tres parts implicades: l’infant, la família i elxs referents.

La família es pot quedar fins que tothom se senti preparat

A Espai Aigua les famílies poden acompanyar elx sevx fillx dins de l’escola durant el temps que calgui, segons les circumstàncies de cada cas. Abans de començar, l’equip dona unes pautes perquè la presència de la família no interfereixi en el funcionament de l’escola i perquè el procés pugui avançar satisfactòriament. No hi ha dos processos d’adaptació iguals i cada cas requereix un temps diferent, atès de manera individualitzada.

La presència de la persona de referència dona a l’infant la seguretat per «llançar-se» a la vida: descobrir l’espai, explorar els materials, acostar-se alxs altres i vincular-se amb les acompanyants. És un moviment que l’infant fa cap enfora, buscant coses noves que l’atreuen i que alhora li fan respecte. Quan l’exploració es fa gran, pot tornar al seu port segur i elaborar l’experiència abans de tornar a llançar-se.

Un procés en espiral

L’adaptació no és lineal. És habitual que després d’un gran pas hi hagi moviments que poden ser llegits com un estancament o un retrocés. En realitat, és la forma natural d’aquest procés, que sol tenir un recorregut en espiral.

Part de la feina de l’equip és ajudar la família a entendre-ho sense tensió, per no obstaculitzar el camí propi que fa cada infant. Durant els dies o setmanes que pot requerir l’adaptació, les acompanyants observen i guien totes les parts, de manera que sigui un procés gradual i sostenible tant per a l’infant com per a la família: recullen els neguits que sorgeixen en «deixar» elx fillx i pacten els primers moments d’absència, que es plantegen un cop ja hi ha un vincle amb l’infant, de manera que es deixi sostenir quan el pare o la mare comencen a marxar.

Què hi guanya tothom

En tot moment busquem la conquesta de l’autonomia per part de l’infant, protagonista d’aquest procés: s’estalvia una font d’estrès important en un moment delicat del seu desenvolupament afectiu. Roman a l’escola amb la sensació que és un lloc segur i desitjat, punt de partida clau per a tot el que vindrà.

Per altra banda, la família coneix l’escola des de dins: com parlen les persones adultes amb les persones petites, com es resol un conflicte, què passa a la reunió del matí… Perquè l’infant pugui confiar en el nou espai, hi ha de confiar la seva família, i quina millor manera de comprovar que és un bon lloc que ser-hi i veure-ho.

També l’escola guanya la relació amb la família, que és la que sosté el projecte durant els anys següents. Aquestes primeres setmanes són on s’assenten les bases d’una relació que creix plegada.

Algunes preguntes freqüents

Puc acompanyar si treballo? Moltes famílies s’organitzen entre dues persones, o amb avis i àvies, i ajusten l’horari les primeres setmanes. Ho parlem abans de començar per trobar la manera.

I si el meu fill o filla no plora, cal quedar-se igualment? Cada personeta és diferent. Hi ha infants que des dels primers dies es mouen amb comoditat i famílies que se senten segures marxant aviat. L’acompanyament s’adapta a cadascú.

A primària no es pot fer adaptació? Sí. L’entrada a primària des d’una altra escola també sol requerir un temps d’adaptació, i també s’acompanya el temps que calgui, tot i que sol ser més curt.

Si el vostre infant té entre dos i tres anys i esteu buscant escola, veniu a veure un matí a infantil. Us aclarim aquest i altres aspectes i coneixereu les persones referents del grup.