Escola · Projecte educatiu
Projecte educatiu
El nostre és un projecte educatiu viu que busca obrir noves possibilitats i explorar les maneres d’entendre l’educació, explorant camins que es creuen amb altres disciplines, sabers i mirades. Ho fem des d’una pedagogia sensible, atenta a les persones i als processos, i crítica, disposada a qüestionar les creences i veritats que hem heretat i que sovint donem per inqüestionables.
Conceptes clau i referents
El nostre objectiu principal és que elxs infants creixin respectadxs, volgudxs, compresxs i acceptadxs. Que es despleguin per on vulguin i com vulguin per trobar-se a gust amb si mateixxs. Al mateix temps, treballem perquè cadascú desenvolupi els seus propis recursos, que li permetin adaptar-se al que requereix el context sense renunciar a una visió crítica i transformadora en la qual trobi resposta a les seves inquietuds. Una actitud molt relacionada amb l’esforç, l’autonomia i la cooperació, així com amb la capacitat d’imaginar noves construccions i idees.
Llegir-ne més
Existeix un consens majoritari a l’hora d’acceptar que cal renovar i reformular el nostre sistema educatiu. El nostre és un projecte que es troba immers en aquest intens i fascinant procés de recerca, de reflexió i de posada en pràctica de noves propostes pedagògiques en contínua creació i transformació. Tot i això, moltes de les nostres experiències ja les van pensar i passar altres reformadorxs que van lluitar pels seus projectes com nosaltres ara pels nostres: R. Wild al Pesta, C. Freinet a les escoles cooperatives, M. Montessori amb el seu mètode, L. Malaguzzi a les escoles de Reggio Emilia, A. S. Neill a Summerhill.
Des d’aquí sustentem una aposta per un paradigma educatiu centrat en els processos, en la construcció d’aprenentatges propis i en l’indispensable acompanyament emocional. On els continguts i objectius ja no tenen la rellevància ni la legitimitat adquirida al llarg de tants anys de programes educatius enfocats a altres interessos, objectius, realitats, contextos i exigències sociopolítiques. Des d’aquí tenim cura d’un aprenentatge més autònom i més obert, que prioritza el creixement global i harmònic de la persona i que genera estructures més sòlides i genuïnes. Aquestes estructures connecten constantment allò que fem amb el que sentim i pensem, sense dissociar-ho. I, sobretot, procurem que aquesta nova mirada es basi en el respecte incondicional per la infància, la vida i la llibertat (A. S. Neill, creador de Summerhill).
Generar alternatives noves suposa un treball molt intens de creació. A totxs ens agradaria trobar la tècnica o el mètode perfectes que respongués a totes les necessitats de desenvolupament delxs nenxs, així com a les de la societat i la comunitat, siguin d’un enfocament o d’un altre. Però som molt conscients que això no és possible; aquesta serà sempre una tasca inacabada, ja que aquestes necessitats i interessos es troben en constant canvi i transformació. Així que alxs mestrxs-educadorxs, així com a les mateixes famílies implicades, ens toca viure en el procés, en la pràctica, en la revisió, l’observació, l’autocrítica i el canvi. En una contínua i compromesa creació en l’acció. És en aquesta pràctica reflexiva (Stenhouse) on anem trobant respostes a totes aquestes tensions i plantejaments fruit de les nostres discrepàncies amb els plantejaments del sistema.
Afortunadament, no partim de zero en aquest camí. Deia Vigotski que la capacitat creativa consisteix a construir allò nou a força de reestructurar allò vell. I és en aquest procés on sentim que les nostres idees, que són fruit del treball, l’observació, la imaginació i les experiències de molts anys, estan acompanyades de les idees i els testimonis que d’altres ja ens van llegar.
Això reconforta i reafirma aquest treball diari que pretén crear altres punts de vista, estructures i tècniques relacionades amb les escoles i els programes curriculars oficials. Però, sobretot, una altra mirada sobre la infància, el seu desenvolupament i les seves necessitats autèntiques (R. Wild). Una mirada més sensible, més respectuosa, més oberta, més intuïtiva i imaginativa. I això requereix una reformulació dels nostres rols, posicions i relacions com a educadorxs/mestrxs respecte alxs infants i els seus processos d’aprenentatge.
Ens nodrim de les experiències precedents sense deixar de mirar cap al que encara no coneixem. No busquem una fórmula tancada, sinó un projecte capaç de revisar-se, perquè l’entenem com un espai de recerca compartida que es transforma a mesura que nosaltres també ho fem.
Pedagogia sensible
Som adultxs que cuidem i acompanyem, que busquem camins per avançar juntxs, que no veiem dificultats sinó oportunitats, que no veiem errors sinó assajos, que no jutgem sinó que escoltem. Que detectem en cada incertesa una oportunitat per créixer.
Llegir-ne més
Si hi ha un tret que pretenem que envolti cadascuna de les nostres intervencions, recerques, observacions, propostes i, en general, la pràctica diària, és la sensibilitat. La necessitem per escoltar amb tot el cos cadascun dels missatges que ens transmeten elxs nenxs, també les seves famílies; per no perdre’ns informacions que no es diuen amb paraules, que són moltes i molt significatives; per escoltar atentament el que ens guia la nostra coherència, la nostra intuïció, i no només els nostres coneixements i les estructures apreses del que «és» o del que pot arribar a «ser» a través de la raó.
Estem completament obertxs, disposadxs a encarar el que pugui succeir, que en aquests contextos sol ser d’allò més inesperat i sorprenent. Ens obrim alxs nenxs i al seu món des de l’escolta i la comprensió, per tractar d’entendre què està succeint, què hi ha darrere d’una conducta, d’unes paraules, d’una actitud, d’un dolor o d’un bloqueig. Volem conèixer-nos sense tants filtres imposats, confiar-nos i compartir mirant-nos i sentint-nos d’una manera honesta.
La sensibilitat també està molt present des d’un altre enfocament estretament relacionat amb l’aprenentatge: el sensorial. Ens relacionem amb el món a través dels sentits, de tots, i és a través d’ells que entenem el món i l’aprehenem. I com més sentits estiguin involucrats en aquest acostament i descobriment del món, més riques seran les aportacions i informacions i millors seran les noves connexions neurològiques.
Una pedagogia sensible també és una manera d’entendre la nostra relació amb el món. Ens convida a mirar amb atenció allò que ens envolta, a reconèixer els ritmes de la natura, els cossos, els materials, els espais i els altres éssers vius, i a entendre que formem part d’una xarxa de relacions i interdependències.
Des d’aquesta mirada ecologista, no volem només ensenyar a tenir cura del medi, sinó aprendre a sentir-nos part d’ell. Observar, conèixer, habitar i transformar l’entorn implica també preguntar-nos com el tractem, què prenem d’ell i què hi deixem.
Volem destacar la importància que donem a l’art entès com una manera de mirar, d’educar la sensibilitat i de donar-li el lloc rellevant en l’estudi, la investigació i l’adquisició de nous sabers. Una mirada sensible que possibilita l’acostament al món des de diferents filtres, sense acotar-ho a la racionalitat. La percepció a través de tots els sentits, la interpretació subjectiva, l’aprenentatge amb els cossos, la interpel·lació a les emocions i les intuïcions obren noves interpretacions i descobriments en tots els camps, fins i tot en aquells que semblen lluny d’aquests conceptes, com la ciència.
Aprendre fent
Les bases de l’educació activa estan igualment incloses en la nostra pràctica diària. Es resumeixen en el concepte d’aprendre fent, com ja explicava J. Dewey: elxs nenxs acudeixen a l’escola a fer. A fer en relació amb la seva vida present, i no com un entrenament d’allò que es trobaran o no en un futur.
Llegir-ne més
Qualsevol activitat o proposta ha de tenir una gran part, si no tota, de manipulació i creació, perquè els aprenentatges siguin el més complets i satisfactoris possible. Només escoltant, llegint i escrivint es redueixen dràsticament les vies d’entrada de la informació, les relacions i associacions que es creen, així com el nivell de motivació, atenció i diversió (D. Bueno). Perquè sovint s’oblida un aspecte que per a nosaltres és fonamental: aprendre és molt divertit i satisfactori. Genera benestar, és plaent i dona sentit als nostres esforços.
Per això ens centrem a construir coneixement partint de les experiències i els interessos propis, perquè la motivació i l’emoció, imprescindibles en l’aprenentatge, hi estiguin sempre presents. Acompanyant la creació d’estructures pròpies i úniques des del seu interior, en interacció amb el món que els envolta, com va explicar i estudiar J. Piaget. Ens assegurem, d’aquesta manera, que els nous aprenentatges s’integren correctament en les estructures i connexions prèvies per crear-ne de noves.
Com afavorim que aquests processos siguin plaents, divertits i significatius? Deixant que cadascú pugui triar els seus propis recorreguts, guanyant autonomia i desenvolupant la capacitat d’elecció. El rol de l’acompanyant, educadorx, mestrx… s’acosta al de facilitadorx, guia, tutorx, provocadorx…, dissenyant conjuntament aquests itineraris personals; cuidant (a través d’una mirada i una escolta molt àmplies i interrelacionades de tots els processos que es donen) que es vagin construint els seus propis aprenentatges, respectant els estils i traient pes al resultat. L’error no només no es penalitza, sinó que forma part imprescindible d’aquest procés.
La nostra proposta busca abordar el currículum escolar a través, entre d’altres, de la interdisciplinarietat STEAM (science, technology, engineering, arts and design, mathematics), esborrant les línies artificials que separen el coneixement en àrees per acostar-nos-hi des d’una perspectiva holística, interrelacionada i ajustada al món real. Així mateix, i de manera igualment transversal, sempre travessada per la perspectiva de gènere i posant consciència en la sostenibilitat i l’emergència climàtica, amb una visió ecològica i feminista. Igualment, tota la nostra pràctica s’enfoca des del nou paradigma de la neurodivergència, amb una proposta nova: la «no exclusió».
L’art ens dona espai per a la imaginació, la fantasia, la transformació i la dissipació dels límits. L’art és el marc, és l’espai on es donen la resta de relacions. L’estètica, el disseny, les narratives, les escenificacions, l’expressió corporal, la música, la poesia, elxs referents inspiradorxs… ens acosten al coneixement des de l’emoció, i aquest es torna autèntic i vibrant.
Per últim, cal propiciar també un ambient de treball col·laboratiu i generós, on l’edat no ens situa com a expertxs o aprenentxs, sinó que anem canviant la nostra posició respecte a cada projecte.
D’aquesta manera, elxs nenxs aprenen a tenir autonomia en els seus processos, a gestionar el seu temps, a tenir capacitat de reflexió per aprendre dels seus errors, despenalitzant-los i valorant-los com a part indispensable del procés. També a superar les seves frustracions, a resoldre conflictes i a treballar en equip. A trobar les seves inquietuds, passions i motivacions, per reconèixer les potencialitats úniques que cadascú de nosaltres té.
L’escola, lloc de vida
L’escola no és un lloc de preparació per a la vida, sinó que és en si mateixa un lloc de vida (J. Dewey). Un present en un context concret que condiciona la nostra activitat diària i les nostres perspectives.
Llegir-ne més
No anem hipotecadxs ni condicionadxs per tots els problemes que podrien arribar a venir. Gaudim ara; necessitem trobar el sentit durant aquests anys, perquè això ens donarà una base sòlida de veritat per a tot allò que pugui venir. No ens preparem: creixem, compartim, construïm. Ens fem persones, en totes les seves facetes, no només l’acadèmica.
L’escola ha de constituir, a parer nostre, un entorn acotat i cuidat en el qual puguin succeir-se experiències de vida social. La vida social a l’escola es basa, sobretot, en l’intercanvi mitjançant la comunicació entre elxs individus, així com en la resolució de conflictes fruit de la convivència i de les interaccions. Aquestes normes socials són àmplies i tenen diferents codis, tots igual de vàlids.
Procurem, així, que cadascú se senti a gust en el seu lloc, però tenint en compte també el benestar del grup i de tota la comunitat. Com deia Dewey, es tracta d’ajudar al desenvolupament delxs infants i delxs adultxs, creant en ellxs un desig de creixement continu, de continuar aprenent, i de fer que cadascú d’ellxs trobi la seva pròpia felicitat en la millora de les condicions delxs altres.
Límits i convivència
Una de les idees confuses que solen aparèixer en acostar-se inicialment a la pedagogia lliure és que elxs nenxs tenen llibertat absoluta per fer sempre el que els plagui. El nom propicia el malentès, sens dubte, però en realitat aquesta idea no defineix els nostres principis ni la realitat de la nostra escola.
Llegir-ne més
Parlem d’una llibertat no només individual, sinó que sempre té en compte l’altrx i la seva llibertat, el grup i la comunitat. Una llibertat en la qual totxs, adultxs i nenxs, ens sentim còmodes i a gust en el lloc que ens correspon; cadascú amb les seves responsabilitats i rols molt ben definits i delimitats.
A més de les normes de convivència, són necessàries, òbviament, normes relacionades amb la seguretat, tant de l’espai com de l’altre i d’unx mateixx. Elxs adultxs ens n’encarreguem: som elxs responsables que aquests límits estiguin sempre presents.
No està permesa, en cap circumstància ni sota cap justificació, la violència. No es pot pegar ni insultar mai ningú. Això no vol dir que no passi. I, a mesura que van creixent, apareixen entre elxs infants noves normes pactades que relaxen molt les relacions: no ens mentim, no ens fem xantatge ni manipulem, no ens amenacem. Per descomptat que estan permesos els empipaments, l’agressivitat, els conflictes, els desacords i els xocs personals, en totes les seves intensitats; però sempre expressats i canalitzats respectant aquestes normes.
En aquests conflictes, elxs adultxs romanem en un paper poc interventor quant al contingut i la resolució del conflicte. Han de trobar les seves pròpies solucions; les nostres només els serviran momentàniament. Intervenim quan alguna d’aquestes normes de seguretat i convivència no es respecta, recordant com són de necessàries per a unx mateixx i per a l’altrx.
El conflicte no és quelcom que hagi de ser evitat; al contrari, és una oportunitat de creixement i d’elaboració de nous recursos personals. La gestió de conflictes està molt present en el dia a dia, i les reunions són un espai molt utilitzat per exposar desacords, malestars… i compartir entre totxs com gestionem aquestes emocions, com pactem acords o busquem noves normes.
Normes que ens ajuden també a mantenir un ordre i una cura tant de l’espai com dels materials i les creacions delxs altres. Tot el que utilitzem s’ha de desar un cop acabem; els materials es tracten amb cura i, si alguna cosa es fa malbé, s’ha de reparar; quan alguna persona està treballant o jugant no se la pot interrompre ni molestar en la seva activitat; netegem i endrecem les sales diàriament; reguem les nostres plantes i cuidem entre totxs la nostra escola.
Aquest ordre, com explicava Maria Montessori, no és només estètic, sinó que és l’ordre que necessiten elxs infants per ser autònomxs en l’espai, desenvolupant-s’hi sense la necessitat de recórrer constantment a l’ajuda de l’adultx. És fonamental que dominin el seu entorn i que el sentin completament seu.
L’adultx, la majoria de les vegades, recorda aquestes normes en el moment alx nenx en concret. Quan són petitxs cal recordar molt sovint moltes d’elles, fins que acaben integrant-se en el seu funcionament. Les normes relacionades amb la seguretat i el respecte, com pegar, insultar o agredir unx altrx, es transmeten amb claredat, comunicant molt explícitament que aquestes conductes no estan permeses en el nostre espai.
Després de rebre un límit tan clar, elx nenx sent, inevitablement, un dolor que nosaltres consolem i sostenim amb afecte, comprenent l’emoció que l’envaeix, però sense evitar-li aquest dolor i aquesta frustració. Aquests límits els proporcionen seguretat, contenció i recer per moure’s lliurement dins d’aquests espais sense violència ni amenaces. Quan se senten desbordadxs, els contenim, confiant en nosaltres mateixxs i en ellxs. Cadascú en el seu rol, sense confusions.
Educació feminista
Reivindiquem una educació on totes les expressions són igual de vàlides i reconegudes. On la cura és el centre de les relacions, i les relacions són el centre d’una societat que es cuida per avançar.
Llegir-ne més
La coeducació és el principi bàsic que ha d’assegurar la participació i el desenvolupament de totes les persones sense distinció, i ha d’esdevenir una eina imprescindible per construir i desenvolupar una comunitat igualitària. Especialment, en el nostre projecte educatiu hem decidit tenir sempre present aquest principi per tal d’oferir una educació que realment permeti alxs nostres alumnxs desenvolupar-se amb llibertat, sense els condicionants, límits i entrebancs que ens posen els estereotips i els rols a l’hora de triar com som, què volem fer i com ens relacionem amb unx mateixx i amb el món. Els estereotips frenen el desenvolupament personal en el moment que ens posen restriccions relatives a com hem de ser, actuar o esperar (o al que s’espera de nosaltres). També quan ens obliguen a seguir pautes, conductes i actituds que no hem triat (tot i que ens sembli que sí) i que ens limitem a reproduir automàticament. La coeducació beneficia totes les persones, ja que obre les possibilitats de trobar-se realment a gust amb unx mateixx. Allibera.
Cal superar la perspectiva androcèntrica, així com eurocentrista, racista, colonialista i capacitista, present encara en els continguts, el llenguatge, els mètodes educatius i les nostres actituds. S’ha començat un camí que encara té molt recorregut, però que va cap a una comunitat on totes les persones se sentin en igualtat, realitat que encara no vivim. Esdevé una necessitat conèixer i ensenyar el paper de les dones en la construcció de les civilitzacions i reconèixer les seves contribucions en tots els àmbits del coneixement i de la creació. Hem iniciat un procés de reflexió i acció per tal de detectar i fer fora del nostre dia a dia els comentaris, les actituds, els continguts estereotipats i els continguts sexistes, analitzant els currículums (tant explícits com ocults) i facilitant eines a l’equip perquè esdevinguin novxs referents d’un model més just, igualitari i lliure.
Treballem per generar espais on es puguin desenvolupar noves masculinitats, feminitats o altres expressions de gènere que facin sentir còmodes i segures totes les persones. Ens esforcem per facilitar una visió més sana i coherent de la sexualitat alxs nenxs, perquè les relacions amb els cossos siguin també des de les cures i el respecte (cap a unx mateixx i cap alxs altres). Espais de cura on les violències (també les invisibles, que estan acceptades socialment), en qualsevol de les seves expressions, han de ser limitades.
L’equip es troba immers des de fa anys en un treball profund per ser aquests nous models, caminar cap a aquests objectius i fer els canvis que ens portaran a parlar d’una llibertat més autèntica per a totes les persones.
Coeducar significa superar les relacions de poder que supediten un sexe a l’altre, incorporar en igualtat de condicions les realitats, la història i la cultura de totes les persones per poder actuar en equitat. També treballar per a la prevenció de conductes abusives i fomentar la no-violència en les relacions interpersonals.
La no-exclusió
Totxs estem inclosxs des que naixem. La diversitat no s’accepta, simplement és.
Llegir-ne més
Entenem la no exclusió com el compromís de construir una comunitat on totes les persones puguin formar-ne part sense haver de renunciar a allò que són. No busquem que tothom encaixi en una mateixa manera de fer, aprendre, relacionar-se o participar, sinó generar les condicions perquè cadascú pugui trobar el seu lloc i desenvolupar-se dins del col·lectiu.
Això implica reconèixer que les persones tenim ritmes, capacitats, interessos, maneres de comunicar-nos i necessitats diferents, i que aquestes diferències no haurien de convertir-se en motiu de separació o exclusió. Per això, procurem que siguin les estructures, les propostes i els entorns els que tinguin la capacitat d’adaptar-se a les persones, i no a l’inrevés. Flexibilitzem agrupacions, temps, espais, materials, formes de participació i maneres d’arribar als aprenentatges quan és necessari.
La no exclusió també té a veure amb poder participar de la vida col·lectiva des de diferents llocs. No sempre necessitem fer el mateix ni de la mateixa manera per sentir-nos part d’un grup. Escoltem les necessitats de cada infant i busquem alternatives que permetin mantenir el vincle amb el col·lectiu, fins i tot quan cal allunyar-se temporalment d’una proposta, canviar-ne les condicions o trobar una altra manera de participar-hi.
Acompanyar la diferència no significa evitar els conflictes ni eliminar les dificultats que apareixen en la convivència. Significa tenir eines per comprendre-les, posar-les en paraules, buscar solucions i assumir que formar part d’una comunitat també implica aprendre a conviure amb allò que sentim diferent de nosaltres.
Descarregueu el resum del projecte
El resum del Projecte Educatiu 2026-27 (17 pàgines) en català, castellà o anglès. Deixeu-nos el correu i us obrim la descàrrega.
Veniu a conèixer-nos
Tenim obertes les inscripcions durant tot el curs. Si voleu conèixer el projecte, podeu contactar amb nosaltres per concertar una visita.
Demanar una visita