Què vol dir que una escola d’educació viva sigui homologada (i què canvia per a la família)

Quan una família ens visita, sol sortir la pregunta «Sou una escola homologada?». La resposta és sí, i val la pena explicar què vol dir, perquè és habitual que molts projectes educatius autogestionats i amb una pedagogia no convencional no comptin amb el reconeixement de les administracions educatives.

Què reconeix l’homologació

L’homologació és el reconeixement oficial del Departament d’Educació i Formació Professional que un centre compleix els requisits per impartir una etapa educativa. En el nostre cas, educació infantil (I3 a I5) i educació primària (1r a 6è). Vol dir que l’escolarització dels infants a Espai Aigua consta oficialment, com en qualsevol altra escola, i que el pas a l’institut en acabar 6è es fa per la via ordinària.

Fins fa poc, la majoria dels projectes d’educació viva a Catalunya funcionaven sense aquest reconeixement, sovint com a associacions o espais de criança. Nosaltres també vam néixer així, el 2009, en un local del Clot. L’homologació va arribar el curs 2026-27, i no va ser un tràmit: va ser un llarg camí en què vam necessitar la creativitat i la col·laboració de tota la comunitat educativa (junta de l’associació, equip educatiu i famílies) per completar-lo. Fins i tot vam haver d’emprendre una obra.

Per què va caler una obra

Un centre homologat ha de complir requisits d’espai, seguretat i accessibilitat. L’edifici de l’antiga escola pública Tres Fonts, on som des del 2015, necessitava una adequació a fons, inclosa la instal·lació d’un ascensor que el fes accessible. Per finançar-la, l’associació va demanar un préstec a Coop57, la cooperativa de finances ètiques de la qual l’associació forma part.

L’homologació ens reconeix com a escola privada, però no hi ha un propietari que inverteix. Continuem sent una associació de famílies i educadorxs, en la qual la comunitat decideix i sosté.

Què no canvia

Aquí és on està la clau. L’homologació reconeix l’escolarització, però no dicta la metodologia. La nostra manera de fer és la mateixa que abans: ràtios reduïdes, acompanyament emocional, relacional i educatiu basat en el vincle amb elxs referents, treball per projectes a partir d’interessos del grup i altres eixos dels quals parlem en altres entrades del blog.

Treballem amb el currículum oficial com a marc, però des de la nostra mirada: els continguts es flexibilitzen, es reorganitzen (o es desordenen) i ens centrem en els processos, el desenvolupament de les habilitats i els recursos per aprendre qualsevol cosa mitjançant la pràctica i l’experimentació, al ritme que cadascú tingui.

Què canvia per a la família

Especialment, tres coses.

Tranquil·litat administrativa: l’escolarització consta, els informes tenen validesa i el canvi de centre, si algun dia arriba, és un tràmit ordinari.

El pas a secundària: en acabar 6è, l’infant accedeix a l’institut com des de qualsevol altra escola. «S’adapten bé a l’institut, després?» és una altra de les preguntes més habituals. La resposta, de nou, és sí. Els darrers cursos de primària treballen especialment l’autonomia per estudiar i investigar, que és una capacitat molt valorada, a més de molta experiència d’autoconeixement i de gestió de les relacions.

Una escola que es pot mantenir: l’homologació, juntament amb el sistema de tasques de les famílies i les quotes, és el que fa sostenible un projecte petit, amb grups de 8 a 13 infants per adultx, dins de Barcelona.

Si voleu veure-ho en directe, veniu a conèixer-nos. Un matí explica més que qualsevol article.