Escola viva, lliure, activa: en què es diferencien i on ens situem

En el món de les escoles alternatives hi ha un bosc d’etiquetes. Escola viva, escola lliure, escola activa, pedagogia alternativa, Montessori, Waldorf, bosc-escola… Cada família arriba amb una paraula al cap i sovint totes volen dir coses semblants. Intentem posar-hi una mica d’ordre, simplificant molt les diferents filosofies, i sense pretendre que la nostra classificació sigui l’única.

Escola activa

És la més antiga de les tres. Ve de l’Escola Nova de principis del segle XX i de pedagogs i pedagogues com John Dewey, Célestin Freinet o Maria Montessori. La idea central: s’aprèn fent. L’infant no és un recipient que s’omple sinó algú que actua sobre el món i en treu conclusions. A Catalunya té una tradició llarga, des de Ferrer i Guàrdia fins a les escoles del CEPEPC dels anys setanta i vuitanta.

Moltes escoles públiques i concertades es reconeixen avui en aquesta etiqueta, amb diferents graus d’implementació d’aquesta filosofia.

Escola lliure

Posa l’accent en la llibertat de l’infant per decidir què fa, quan i amb qui. Els referents són Summerhill, d’A. S. Neill, i el Pesta de Rebeca i Mauricio Wild a l’Equador. L’adult no dirigeix: prepara l’ambient i acompanya. Sovint s’associa a projectes petits, autogestionats per famílies, i durant anys va anar lligada a funcionar fora del sistema reglat.

L’equívoc més habitual és pensar que lliure vol dir sense límits. No és així en cap projecte responsable amb la infància: els límits i les normes són necessaris per a la convivència i per al procés maduratiu. En escoles com la nostra, on es pot parlar, moure’s i decidir entre un ventall d’opcions, els límits estan presents de manera transversal. Les normes de seguretat i de convivència les sostenen les persones adultes amb molta claredat.

Escola viva

És l’etiqueta més recent i, en certa manera, la que integra les altres dues. Parla d’una escola connectada amb la vida, amb el present de l’infant i amb el seu context, atenta a les necessitats de la infància i de les famílies. Hi pesen molt l’acompanyament emocional, el respecte pels ritmes de cadascú i la idea que l’escola és un lloc de vida, no una preparació per a després.

A Catalunya, la Xarxa d’Educació Lliure (XELL) agrupa molts d’aquests projectes.

On ens situem

A Espai Aigua ens sentim còmodes amb «escola viva», però som una escola amb un diàleg pedagògic i una revisió constant de les nostres pràctiques i principis.

Bevem de les pedagogies actives i lliures, i hi afegim tres accents propis: la pedagogia sensible, que és escoltar amb tot el cos el que ens diuen els infants; els projectes indisciplinats, on ciència, art, tecnologia i matemàtiques es barregen sense fronteres; i la coeducació i la no exclusió, que travessen tot el que fem.

Amb aquest model hem pogut demostrar que la nostra escola compleix els requisits i continguts establerts a la legislació educativa. Per tant, som una escola homologada d’infantil i primària. Fem tot això amb el reconeixement del sistema educatiu.

Com triar

Les etiquetes ajuden a orientar-se, però cada projecte les porta a la pràctica de maneres diferents. Per entendre-ho en acció, podeu venir a conèixer-nos. Observeu com és un matí: com és la presa de decisions, com es resol un conflicte, què passa quan un infant no vol participar, com parlen les persones adultes amb els infants, quin és el paper de les famílies, les ràtios…

Si voleu començar per aquí, demaneu una visita.