Què són els projectes indisciplinats (i per què sovint acaben desmuntats)

«Projectes indisciplinats» no vol dir projectes sense normes. Vol dir projectes que no respecten les fronteres entre disciplines: la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i el disseny, les matemàtiques i el llenguatge hi entren barrejats, com passa al món real quan algú vol construir alguna cosa.

D’on neix un projecte

D’un interès veritable. Per exemple, unx nenx o un petit grup vol saber com vola un estel, per què el pa puja, com es fa un curtmetratge o qualsevol altra curiositat. Primer, ho porten a la reunió del matí, on el grup exposa propostes i s’organitza. A partir d’aquí, la persona referent acompanya a dissenyar el recorregut i a ajustar-lo perquè sigui realitzable i el més autònom possible: què vol saber, què necessita, quins passos farà, com enregistrarà els aprenentatges i com mostrarà els resultats a la resta del grup.

La planificació és una de les parts més importants. Escriure què es vol fer, llistar materials, preveure el temps, fer un prototip. És on s’entrena la capacitat de gestionar el propi temps, les habilitats amb què ja es compta i les que caldrà desenvolupar. Al llarg del procés, hi ha espai per fer ajustos i reflexionar sobre els errors, que no es penalitzen: formen part de l’aprenentatge.

L’art hi és sempre

En tots aquests projectes l’art hi és present, entès com una manera de mirar i d’educar la sensibilitat. L’estètica, el disseny, les narratives, les escenificacions o l’expressió corporal donen espai a la imaginació i a la transformació. Un projecte sobre les abelles pot acabar sent un mapa, una cançó, una maqueta o una exposició. No hi ha una forma correcta.

El paper de la persona adulta

No és el de tutora que corregeix o decideix si està bé o malament, sinó el de facilitadora, guia i col·laboradora. Acompanya emocionalment quan el projecte s’encalla o quan sorgeixen conflictes entre les persones que treballen plegades, ofereix eines, materials o espais quan cal (mesurar, calcular, escriure una carta a una persona experta, programar un sensor) i, sobretot, confia.

Per què es desmunten

La majoria dels projectes, una vegada realitzats i presentats al grup, es desmunten. Sembla estrany, però és una decisió conscient: treu valor al resultat i el posa en el procés, fomenta la reutilització dels materials i fa prendre consciència sobre el consumisme. El que queda és el que s’ha après pel camí, i això no es pot desmuntar.

A primària, els grups també fan servir el Laboratori Pedagògic, un altre espai a uns minuts del nostre edifici que també pertany a l’escola. És un espai pensat especialment per als projectes, amb materials i recursos més específics.

Si voleu veure un projecte en marxa, veniu a passar un matí amb nosaltres.